SEPTIMA VITIS: Art a la vinya

LAND ART

El projecte SEPTIMA VITIS té a veure amb la viticultura i amb l'art.

Així com el conreu de la vinya, pretenc conrear el propi paisatge vitícola.

Perquè així com el treball de la vinya incideix en la configuració del paisatge (la cultura de la vinya en diem, la viticultura), també vull actuar culturalment sobre el paisatge des del vessant artístic.

Entenc cultura tant en la seva accepció agri com en la del conreu de l'entorn. Parteixo del fet que aquest entorn agrícola no és pròpiament natural si no que, ja de per sí, ha patit les accions pròpies i específiques del conreu de la vinya.

De petit m'agradava molt córrer entre els llençols de la bugada estesos al terrat de casa. Aquella humitat fregant la pell de les galtes, dels braços, l'olor de sabó que encara fa la roba acabada d'esbaldir. Era un laberint de sensacions. Els llençols humits i olorosos voleiant, ajuntant-se, separant-se... a voltes, amb un cop de vent, arribaven a fer-me presoner, enganxant-se entre ells...

Una vinya emparrada és com uns estenedors.
Els sarments s'hi enfilen, però els raïms pengen com peces de roba, gronxant-s'hi al ritme del vent, o descansant a la solana estiuenca...

Per això, la vinya de SEPTIMA VITIS té vocació d'estenedor.

I per això hi he començat a estendre roba. Serà la meva contribució, la meva aportació personal a aquest paisatge.
Neix, així, un primer projecte artístic.

No em conformo a aportar ceps a l'entorn. Vull culturitzar-lo d'una manera personal.

Tampoc no crec haver inventat res, ni és la meva pretensió. Les intervencions que faré, en la línia del Land Art, no pretenen altra cosa que això: aportar a l'entorn agrícola (en forma d'actuació, instal·lació, intervenció, introduint escultures...) allò que el faci personal i únic, a partir de les meves vivències.

De moment (estiu 2017), faig tres proves.

1 Una instal·lació inicial, senzilla. He construït aquest primer ambient estenent peces de roba personals, i incorporant-hi el cossi de llauna de la bugada.

2 Un cop establert l'entorn i el material bàsic, he experimentat també amb roba de colors:

3 I també amb la bugada de roba blanca. Aconseguint, en aquest cas, una apropiació de l'espai definit pels estenedors que, crec, comença a fer patxoca.

I a partir d'aquí... molta imaginació.

I la tasca d'anar definint la instal·lació definitiva, amb l'objectiu d'arribar a alterar prou el paisatge per tal que provoqui sensacions en l'espectador, amb intencionalitat artística.

De moment vaig llistant característiques que, ara per ara, em van semblant interessants:

la roba blanca contrasta prou amb les tonalitats naturals de l'entorn.
veig interessant, des del punt de vista del resultat estètic, la diversitat de grandàries i formes de cadascuna de les peces esteses.
l'efecte visual produït per les tirades llargues d'estenedor estan en la línia d'actuació sobre el paisatge. Però es precisa omplir una extensió molt gran.
valoraré la possibilitat d'estendre roba a tots els emparrats de la vinya. Tocarà calcular l'extensió total de tela...

Fer una estesa general de roba blanca, seguint les ondulacions de les corbes de nivell, amb els cingles del Montsant al fons... aquest ha de ser el projecte!

En aquesta cruïlla entre el Land Art i l'Arte Póvera prevec que s'hi faran evidents diversos aspectes, com ara:

el fet consubstancial que els materials de la instal·lació siguin peribles farà que la intervenció sigui canviant al llarg del temps que resti dempeus.
l'apropiació visual de l'espai ocupat ha de fer que l'espectador es trobi immergit en aquest nou espai.
les característiques canviants de la roba estesa produïdes pel vent, inherents a la flexibilitat pròpia del material, aportaran "vida" al paisatge que circumscriu la instal·lació.
per les mides i la superfície ocupada, la instal·lació ha de possibilitar dues maners de gaudir-la:

l'espectador que, des d'una gran distància, observi el paisatge, n'ha d'experimentar les sensacions produïdes per la incorporació d'aquest element aliè.
si l'espectador s'apropa i s'endinsa entre estenedors, passejant per la vinya, s'hi trobarà immergit, experimentant una mutació vers el rol d'actor.

Previsions:
un cop feta la poda de la vinya l'hivern de la campanya 2017-18, començar a estendre roba.

desembre 2017

Això de la vinya em té prou ocupat.
De moment el projecte d'estendre roba roman al calaix.

A finals d'aquest més he piulat unes imatges que corresponen a un altre projecte, aquest escultòric:

Està naixent una escultura... Entre Oldenburg i el rovell nostrat del terrer prioratí.

L'agulla d'estendre, la molla que duen totes les agulles d'estendre en concret, em sembla que aporta personalitat pròpia i pot adoptar un paper de referent de la vinya dels estenedors.
>Seguirà...

La primera etiqueta

Al disseny de l'etiqueta del primer vi hi he incorporat un element lligat a aquesta línia de maridar el vi i l'art.

Per fer-ho hi he reservat un espai per a ser pintat manualment i de manera personalitzada en cadascuna.

⇨ pàgina: Les etiquetes 2017
⇨ pàgina: Etiquetes i textures

primavera 2019

el paisatge, el propi paisatge de la vinya: Paisatge amb roba estesa.

El terrer és a la base, al principi, dels aromes primaris del vi, el paisatge ha de ser també als orígens del raïm que esdevindrà vi.

Amb aquesta acció intento definir i captar el propi paisatge-terrer de la nostra finca.
Una acció artística d'apropiació-incorporació.